Osona

Passejant per St. Boi del Lluçanès. Entre el barroc i els carlins.

Les capelletes de carrer, la majoria en forma de petites fornícules, d’altres simples plafons de rajoles decorades, esdevenen l’expressió urbana de la religiositat popular. Resseguir-les, dins i fora del nucli antic de Vic, pot esdevenir una manera ben significativa d’endinsar-se en l’essència i el detall de l’autèntica ‘ciutat dels sants’. Només us caldrà alçar la mirada. Redescobrireu, en cada un d’aquests elements simbòlics, testimonis nascuts de la cultura i la devoció populars. Cada capelleta, cada fornícula, cada plafó amaga la seva petita història; petites històries que conformen empremtes tangibles o intangibles de la vida social vigatana.

La visita inclou una trentena d’elements referits als diferents sants i advocacions marianes. Alguns mantenen viva la devoció; d’altres han caigut en l’oblit. I una gran majoria han anat desapareixent. Un passeig per descobrir, per exemple, on s’amaga una finestra que va passar a ser capelleta dedicada a sant Joan Baptista, i com de capelleta va esdevenir, un cop destruïda la imatge el 1936, novament finestra. Viatges d’anada i tornada, a voltes conseqüència de la vulnerabilitat d’aquests elements situats a peu de carrer, sovint en façanes d’edificis privats. Tot plegat, testimonis, encara, d’un patrimoni cultural, social i artístic que, malgrat els nous signes dels temps, es resisteixen a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu vigatà.